dijous, 23 de setembre del 2010

CAPÍTOL 1: EL DESPERTAR

Eren les cinc de la matinada, de cop es va despertar cridant. Era un malsón, però curiosament no sabia quin, no s'enrecordava de res, només que ho havia passat malament mentres durava..
Al encendre el llum i apropar-se al mirall va ensopegar amb un osset de peluix., era petitó; de color marró fluix i semblava dels tipics que tenen els nens petits, només hi havia un problema: no l'havia vist mai i quan es va anar a dormir no estava alli.

Es va quedar una mica sorpresa però no va fer massa cas. Al arribar al mirall es va adonar de que estava pàl.lida i tota despeninada. Però el més extrany de tot era que tenía una marca de color vermell pintada a la galta, i tindría més o menys una 5cm d'altura. El símbol era rodó i tenía unas ratlles que sortien del centre de la circumferencia cap a fora.
La noia es va quedar glaçada, aquell símbol era el mateix que hi havía en el soterrani de la casa i que mai li havia fet cas. Ja li havia dit l'antic propietari de la casa que passaven coses extrañes, però era un vell i com semblava boig no li havia fet massa cas...

Va anar al soterrani i el símbol estava allí, pintat en una pared, però no estava vermell com sempre, sinó d'un color més brillant, com florescent...

Quan es va apropar per mirar-ho va notar una clararor...Era la marca de la seva galta i cada cop que feia un pas cap a la paret pintada, els dos símbols brillaben cada cop més.
Es va espantrar i va decidir marxar, de moment, d'aquella maleïda casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada