Va picar a casa de la Tània una, dues, tres vegades...però res: no hi era.
Amb el seu petit movil va pitjar la tecla de marcació ràpida i va trucar... Va sonar una, dos, tres vegades i quan ja es donàva per vençuda va sentir una veueta a l'altre costat de la línia que deia:
-Ola? Ets tu Carla?- Contenta la Carla va respondre:
-Si tia, sóc jo! On t'has ficat?
-Dons avui es dissabte, estic comprant al mercat, perqué?
-Necessito quedarme uns dies a casa teva siusplau, tu em deus molts favors, eh?
-Mmmmm, no m'ho recordis...Està bé, pots quedarte fins quan vulguis pero ajudem a pagar el menjar i tot això, eh?
-Clar que si Tània, t'espero al portal de casa teva.- i va penjar.
La Tània no va trigar gaire en arribar, era alta i molt rossa, tenia els ulls molt pintats de negre i vestia uns shorts blaus i una samarreta blanca, era molt maca..
Les dues noies van pujar al tercer pis, era la casa de la Tània i un cop alli, estirades al sofà la Carla li va explicar tota la història a la Tània.
La Tània es va quedar mol sorpresa, primer es pensava que s'ho estava inventant però la Carla es va treure el vendatge que duia per tapar el símbol i devant de les proves va tindre que creure la seva amiga.
Entre les dues van decidir anar a veure l'antic propietari però... com el trobarien?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada