No sabíen com ho farien, però ho havíen de fer i van decidir anar al día seguent a veure la veïna de la Carla, una dona d'uns 75 anys que vivía sola desde sempre i preguntar-li directament si sabía on viva o si almenys, s'enrecordava del nom del'antic propietari.
Eren les 5 de la tarda i feia molta xafogor. Van picar a la porta i al cap de poc va sortir un velleta arugada amb els cabells molt blancs i unes ulleres d'aquelles de llegir.
La Carla i la Tània li van demanar si sabia alguna cosa de l'antic propietari de la casa del costat.
La velleta les va convidar a entrar per parlar i prendre un café o alguna cosa. Les noies van acceptar encantades.
La casa estava amoblada amb un extrany estil i feia olor a nactalina.
Li van dir directament si sabia qui era i on es podria trobar el antic propietari i ella va respondre amb una mica de nerviosisme:
-L'antic propietari es diu Wayne Halfdead i nosé on el podeu trobar, però si em permeteu un consell no el busqueu, o podeu acabar malament...
-Com que malament? Que vols dir?- Però no va dir res més i amablement ens va fer fora a empentetes.
Bé, almenys teníam el nom, va pensar la Carla, podem buscar a les págines blanques i a vejam si el trobem...
Al arribar a casa de la Tània van agafar les pàgines blanques i van buscar : Wayne Halfdead.
No van trobar res: no existia.
De cop la marca de la cara de la Carla va començar a brillar més i més i de cop es va anar com apagant i es va quedar d'un color blau lilós: no tenía bona pinta, havien de trobar com més aviat millor a en Wayne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada