CAPÍTOL 5: POSANT SENY

-Era mitjanit, la nit era fosquissima i feia molt de fred. La plaça en la que es trobava la Carla era petita i fosca, tenia una font d'aigua enmig i dos o tres bancs aqui i allà mal il·luminats per fanals. I allà es trobava la Carla, sota un fanal que feia pampellugues. Duia un gros abric que li arribava fins al genolls, al cap duia un barret que li tapava el cap fins als ulls i un mocador que li tapava la marca. Acabaven de tocar les 12 campanades  però encara no es veia ni una ànima i ella començava a posar-se nerviosa: ¿Vindrà o em deixara plantada?
De cop, enmig del silenci es van sentir uns passos, cada cop estaven més aprop , però ningú es veia apropar-se. Va mirar d'on provenia el soroll... venia d'un carrer obscur i estret de la vora. De cop una figura va apareixer i va anar directe en direcció de la Carla. Es tractava d'un home vell , amb barba de feia uns quants dies, mitg negre i mitg canosa, amb uns ulls blaus que expressaven serenitat i saviesa.

Vestia una gabardina marró que li cobria gairabé tot el cos i un barret estil cowboy. Va preguntar si ella era la Carla i ella va respondre:
-Si, hem de parlar sobre això: - I es va destapar el mocador, destapant la marca.. En Wayne no va semblar gaie sorprés i va repondre:
-Si, això està clar que és cosa d'en Lilineth-Mei!
-Que? Qui es aquest?
-Es un vell esperit que es manifesta un cop cada 20 anys a les persones que vivien en la que ara es, casa teva.
-I perqué vas haver d'encolomar-me la casa amb la respectiva maldició? - Va cridar furiosa la Carla.
-Perquè un ésser humà no podría aguantar dos cops aquesta maledicció en el seu cos, y jo ja la vaig patir fa 20 anys, i quan te la vaig vendre estaven a punt de cumplir-ne uns altres 20, per aixó la vaig vendre a qualsevol de pressa i corrents i vaig allunyarme'n. Em sap greu de no avisar-te...
 -Però tu estas boig!!Tu saps el que..SSHHHHHH- La va tallar en Wayne.
-Ara ja es tard per queixar-se, hem d'actuar!Anem ara mateix a desfer la maledicció abans de que sigui massa tard!!
I els dos s'en van anar depresa cap a la vella casa de la Carla.