Lara Vela va ser companya meva durant una mica més d'un any a l'escola de música de st. Andreu.
Primer tocavem el piano a sis mans amb una noia que es deia Maeva, però va marchar a viure lluny i només ens vem quedar la Lara i jo. La montse, la nostre professora ens ensenyava peces clàssiques d'un nivell prou fàcil ja que teníem només nou o potser deu anys. Després jo vaig marchar a fer Ensamble i després a fer Jazz a un grup de combo i no la vaig tornar a veure més.
Fa poc, la vaig tornar a veure...havia cambiat molt, però la vaig reconeixer de seguida, seguia tenint els mateixos ulls i la mateixa cara, tot i que clar...havía madurat...
Ens vam posar a parlar de forma animada, però va tindre que entrar a classe, ara feia de pianista al grup de Ventocats, almenys ara la tenía al facebook i ja podría contactar amb ella...
CONTINUARÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada