Hortojraphía

EL ODREN NO IPMOTRA SGEUN UN ETSDUIO DE UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA, NO IPMOTRA EL ODREN EN EL QEU LAS LTEARS ETSAN ERSCIATS, LA UICNA CSOA IPORMTNATE ES QEU LA PMRIREA I LA UTLIMA LTERA ESETN ECSRITAS EN LA PSIOCION COCRRTEA. EL RSETO PEUDEN ETSAR TTAOLMNTEE MAL Y AUN A SI PORDAS LERELO SIN POBRLEAMS. ETSO ES PQUORE NO LEMEOS CADA LTERA POR SI MSIMA, SNIO LA PAALBRA EN UN TDOO. PRESNOAMELNTE ME PREACE ICRNEILBE. TNATOS AOÑS DE COLGEIO A AL MRIEDA

CAPÍTOL 1: EL DESPERTAR

CAPÍTOL 1: EL DESPERTAR

Eren les cinc de la matinada, de cop es va despertar cridant. Era un malsón, però curiosament no sabia quin, no s'enrecordava de res, només que ho havia passat malament mentres durava..
Al encendre el llum i apropar-se al mirall va ensopegar amb un osset de peluix., era petitó; de color marró fluix i semblava dels tipics que tenen els nens petits, només hi havia un problema: no l'havia vist mai i quan es va anar a dormir no estava alli.

Es va quedar una mica sorpresa però no va fer massa cas. Al arribar al mirall es va adonar de que estava pàl.lida i tota despeninada. Però el més extrany de tot era que tenía una marca de color vermell pintada a la galta, i tindría més o menys una 5cm d'altura. El símbol era rodó i tenía unas ratlles que sortien del centre de la circumferencia cap a fora.
La noia es va quedar glaçada, aquell símbol era el mateix que hi havía en el soterrani de la casa i que mai li havia fet cas. Ja li havia dit l'antic propietari de la casa que passaven coses extrañes, però era un vell i com semblava boig no li havia fet massa cas...

Va anar al soterrani i el símbol estava allí, pintat en una pared, però no estava vermell com sempre, sinó d'un color més brillant, com florescent...

 

 

 

 CAPÍTOL 2: LA FUGIDA

Va picar a casa de la Tània una, dues, tres vegades...però res: no hi era.
Amb el seu petit movil va pitjar la tecla de marcació ràpida i va trucar... Va sonar una, dos, tres vegades i quan ja es donàva per vençuda va sentir una veueta a l'altre costat de la línia que deia:

-Ola? Ets tu Carla?- Contenta la Carla va respondre:

-Si tia, sóc jo! On t'has ficat?

-Dons avui es dissabte, estic comprant al mercat, perqué?

-Necessito quedarme uns dies a casa teva siusplau, tu em deus molts favors, eh?

-Mmmmm, no m'ho recordis...Està bé, pots quedarte fins quan vulguis pero ajudem a pagar el menjar i tot això, eh?

-Clar que si Tània, t'espero al portal de casa teva.- i va penjar.

La Tània no va trigar gaire en arribar, era alta i molt rossa, tenia els ulls molt pintats de negre i vestia uns shorts blaus i una samarreta blanca, era molt maca..
Les dues noies van pujar al tercer pis, era la casa de la Tània i un cop alli, estirades al sofà la Carla li va explicar tota la història a la Tània.
La Tània es va quedar mol sorpresa, primer es pensava que s'ho estava inventant però la Carla es va treure el vendatge que duia per tapar el símbol i devant de les proves va tindre que creure la seva amiga.

Entre les dues van decidir anar a veure l'antic propietari però... com el trobarien?
Quan es va apropar per mirar-ho va notar una clararor...Era la marca de la seva galta i cada cop que feia un pas cap a la paret pintada, els dos símbols brillaben cada cop més.
Es va espantrar i va decidir marxar, de moment, d'aquella maleïda casa.

CAPÍTOL 3: NOVES DIFICULTATS.

No sabíen com ho farien, però ho havíen de fer i van decidir anar al día seguent a veure la veïna de la Carla, una dona d'uns 75 anys que vivía sola desde sempre i preguntar-li directament si sabía on viva o si almenys, s'enrecordava del nom del'antic propietari.

Eren les 5 de la tarda i feia molta xafogor. Van picar a la porta i al cap de poc va sortir un velleta arugada amb els cabells molt blancs i unes ulleres d'aquelles de llegir.
La Carla i la Tània li van demanar si sabia alguna cosa de l'antic propietari de la casa del costat.
La velleta les va convidar a entrar per parlar i prendre un café o alguna cosa. Les noies van acceptar encantades.
La casa estava amoblada  amb un extrany estil  i feia olor a nactalina.
Li van dir directament si sabia qui era i on es podria trobar el antic propietari i ella va respondre amb una mica de nerviosisme:
-L'antic propietari es diu Wayne Halfdead i nosé on el podeu trobar, però si em permeteu un consell no el busqueu, o podeu acabar malament...
-Com que malament? Que vols dir?- Però no va dir res més i amablement ens va fer fora a empentetes.

Bé, almenys teníam el nom, va pensar la Carla, podem buscar a les págines blanques i a vejam si el trobem...
Al arribar a casa de la Tània van agafar les pàgines blanques i van buscar : Wayne Halfdead.
No van trobar res: no existia.
De cop la marca de la cara de la Carla va començar a brillar més i més i de cop es va anar com apagant i es va quedar d'un color blau lilós: no tenía bona pinta, havien de trobar com més aviat millor a en Wayne.

CAPÍTOL 4

De cop una idea va il·luminar la cara de la Carla: A les pàgines blanques no havien de buscar Wayne Halfdead, sinó Halfdead Wayne.
Ho va probar i...EUREKA! Allí estava: Halfdead Wayne. Número de teléfon: 666919666.
Van fer el cor fort i van marcar el número poco a poc: 6..6..6..9..1..9..6..6..6. Marcació: piiiip...piiiiiiip.piiii...DIGUI?- Va sonar una veu greu a l'altre costat de la línia.
-Bon dia, és vosté en Wayne?
-SI, QUE VOL?
-No fa falta que cridi senyor, el sento perfectament! Sóc la Carla, la que li va comprar la casa del
C/ Solanisol, s'en recorda?
-SI, QUE VO...ay perdó per cridar..que vols?
-Ens hem de veure quant més aviat millor
-Quedem a mitjanit a la plaça de St Ferriu, al costat del metro.
-Molt bé, allí esta..piiii...piiii.piii- Ja havía penjat...

CAPÍTOL 5: POSANT SENY

-Era mitjanit, la nit era fosquissima i feia molt de fred. La plaça en la que es trobava la Carla era petita i fosca, tenia una font d'aigua enmig i dos o tres bancs aqui i allà mal il·luminats per fanals. I allà es trobava la Carla, sota un fanal que feia pampellugues. Duia un gros abric que li arribava fins al genolls, al cap duia un barret que li tapava el cap fins als ulls i un mocador que li tapava la marca. Acabaven de tocar les 12 campanades  però encara no es veia ni una ànima i ella començava a posar-se nerviosa: ¿Vindrà o em deixara plantada?
De cop, enmig del silenci es van sentir uns passos, cada cop estaven més aprop , però ningú es veia apropar-se. Va mirar d'on provenia el soroll... venia d'un carrer obscur i estret de la vora. De cop una figura va apareixer i va anar directe en direcció de la Carla. Es tractava d'un home vell , amb barba de feia uns quants dies, mitg negre i mitg canosa, amb uns ulls blaus que expressaven serenitat i saviesa.

Vestia una gabardina marró que li cobria gairabé tot el cos i un barret estil cowboy. Va preguntar si ella era la Carla i ella va respondre:
-Si, hem de parlar sobre això: - I es va destapar el mocador, destapant la marca.. En Wayne no va semblar gaie sorprés i va repondre:
-Si, això està clar que és cosa d'en Lilineth-Mei!
-Que? Qui es aquest?
-Es un vell esperit que es manifesta un cop cada 20 anys a les persones que vivien en la que ara es, casa teva.
-I perqué vas haver d'encolomar-me la casa amb la respectiva maldició? - Va cridar furiosa la Carla.
-Perquè un ésser humà no podría aguantar dos cops aquesta maledicció en el seu cos, y jo ja la vaig patir fa 20 anys, i quan te la vaig vendre estaven a punt de cumplir-ne uns altres 20, per aixó la vaig vendre a qualsevol de pressa i corrents i vaig allunyarme'n. Em sap greu de no avisar-te...
 -Però tu estas boig!!Tu saps el que..SSHHHHHH- La va tallar en Wayne.
-Ara ja es tard per queixar-se, hem d'actuar!Anem ara mateix a desfer la maledicció abans de que sigui massa tard!!
I els dos s'en van anar depresa cap a la vella casa de la Carla.

CAPÍTOL 6: EL RETORN

La casa era fosca i humida, molt més del que la Carla recordava, era com més tétrica i hi havia un ambient com més perillós. Un calfred els va recorrer l'esquena quan van veure passa a prop seu una ombra. Però va passar massa rapida i no la van poder identificar. Almenys van sentir cap a on anava...si, cap al soterrani.

Van anar directes a l'escala per baixar-hi però era massa fosc i les llums no funcionaven.
-Vaja, així no podem baixar- Va dir la Carla.
Cada cop que s'apropaven al soterrani la marca de la Carla brillava més com si fos un fanal,
Es van anar apropant poc a poc, baixant els graons de un en un fins arribar al final.
Només es veien les coses il·luminades per la marca de la paret i la marca de la cara de la Carla.
La Carla com hipnotitzada es va anar apropant a la pared i de cop de un cantó va aparéixer l'oset de peluix.
A l'instant en Wayne va cridar:
-És ell!! És en Lilineth-Mei!!  (Rima i tot!)
-Que hem de fer??!!
-Rapid, hem d'atraparlo abans de que la marca se t'estengui per tot el cos?
-Que? - Era veritat: La marca s'estenía cada cop més per el cos, i a una bona velocitat.

Els dos van intentar atrapar-lo com uns desesperats però era gairabé inútil: era massa ràpid.
Van decidir atacar-lo els dos alhora: 3..2..1..ARAAAAAAA!!
Van saltar cap a ell cridant i del soroll que feien en Lilineth es va quedar aturdit i el van poder agafar.
Quan el teníen agafat va haver-hi u nesclat de llum i de sobte tot estava com abans. El malson s'havia acabat.

En Wayne va dir:
-Tot s'ha acabat durant els propers 20 anys, ja pots viure tranquila i recorda de quan arribi el teu moment has de vendre la casa o quan aparegui en Lilineth-Mei el teu cos no aguantarà per segona vegada la maledicció.
SI vols un cop s'agui venut la casa pots informar-los del quels pasarà, si ho fas abans no crec que te la comprin.. jajajaja
-Tens raó, però deixem que vull descansar, tot això ha sigut massa per mi.  Fins aviat Wayne.
-Adeu.

I s'en va anar per on havien vingut, la Carla va seguir la seva vida normal,fins que van passar 20 anys, però aquesta ja és una altre història que ja explicaré.



                                                                FI

CAPÍTOL 6: EL RETORN

La casa era fosca i humida, molt més del que la Carla recordava, era com més tétrica i hi havia un ambient com més perillós. Un calfred els va recorrer l'esquena quan van veure passa a prop seu una ombra. Però va passar massa rapida i no la van poder identificar. Almenys van sentir cap a on anava...si, cap al soterrani.

Van anar directes a l'escala per baixar-hi però era massa fosc i les llums no funcionaven.
-Vaja, així no podem baixar- Va dir la Carla.
Cada cop que s'apropaven al soterrani la marca de la Carla brillava més com si fos un fanal,
Es van anar apropant poc a poc, baixant els graons de un en un fins arribar al final.
Només es veien les coses il·luminades per la marca de la paret i la marca de la cara de la Carla.
La Carla com hipnotitzada es va anar apropant a la pared i de cop de un cantó va aparéixer l'oset de peluix.
A l'instant en Wayne va cridar:
-És ell!! És en Lilineth-Mei!!  (Rima i tot!)
-Que hem de fer??!!
-Rapid, hem d'atraparlo abans de que la marca se t'estengui per tot el cos?
-Que? - Era veritat: La marca s'estenía cada cop més per el cos, i a una bona velocitat.

Els dos van intentar atrapar-lo com uns desesperats però era gairabé inútil: era massa ràpid.
Van decidir atacar-lo els dos alhora: 3..2..1..ARAAAAAAA!!
Van saltar cap a ell cridant i del soroll que feien en Lilineth es va quedar aturdit i el van poder agafar.
Quan el teníen agafat va haver-hi u nesclat de llum i de sobte tot estava com abans. El malson s'havia acabat.

En Wayne va dir:
-Tot s'ha acabat durant els propers 20 anys, ja pots viure tranquila i recorda de quan arribi el teu moment has de vendre la casa o quan aparegui en Lilineth-Mei el teu cos no aguantarà per segona vegada la maledicció.
SI vols un cop s'agui venut la casa pots informar-los del quels pasarà, si ho fas abans no crec que te la comprin.. jajajaja
-Tens raó, però deixem que vull descansar, tot això ha sigut massa per mi.  Fins aviat Wayne.
-Adeu.

I s'en va anar per on havien vingut, la Carla va seguir la seva vida normal,fins que van passar 20 anys, però aquesta ja és una altre història que ja explicaré.



                                                                FI

CRITICA CINEMATOGRÀFICA: LA JUNGLA 4.0

És una pel·licula d'acció molt bona però per públics més adults.
La trama es bona, però els estereotips dels personatges són els típics: el poli bo, el dolent dolent...
Les baralles estaven ben fetes, cops de puny, dispars i acció per tothom!!
Hi havia moments de la peli que s'em feien pesat com per exemple el tros on fan servir d'hostatges als convidats de la festa..nose..diguem qu se'm fa molt típic, però en general una  peli bona per veure desde casa teva amb les crispetes.

L'ENTREVISTA- ACTIVITAT 2

-Bé, abans de tot, com estàs?
-Molt bé...tinc una mica de fred...

-Et voldria fer unes preguntes sobre el teu pasat, present i futur:
Primera: Perquè vas decidir tindre fills?
-Després de 4 anys de relació va arribar el moment i encara que mai et sents preparada ho vem tirar endevant.

-Que volies que el primer fos fill o filla?
- A mi m'hagues agradat molt que el primer fos una filla...però vaig tindre un nen.

-Va ser difícil la primera vegada?
-Si.

-Va anat tot com t'esperaves?
-No m'esperava res...va ser dur i va ser llarg!

-El segon fill va ser més fàcil?
-Jajaja...ja sabia el que m'esperava...

-T'esperaves el tercer?
-No.

-Com els domines els tres a la vegada?

-No els domino...faig malabarismes.

-Com malabarismes?
-No els domino...no es poden dominar els nens...es poden educar i es pot intentar encaminar-los..pero no es poden dominar, seria una paraula diferent.

-Molt, bé...canviant de tema: Diuen que el cost de família numerosa es molt elevat, és cert?

-Si, i tant!

-I com ho fas per anar  a les reunions, concerts, partits de futbol...
També faig malabarismes... jajaja.

-Compagines bé el treball i cuidar els nens?

-Bé.. fa un any estava a l'atur i ho compaginava bé perqué tenia una feina que em permetia ocupar-me dels nens.

-Se t'acut alguna pregunta més que et puugi fer?

-Si, el tema d eles noves tecnologies en la casa i..

-Aquest no es el tema...
-Pero per mi es un tema molt important que..es improtant..

-On et veus d'aqui a 10 minuts?
-Al llit.

-I d'aqui a 10 anys?
-En aquesta hora?? Al llit també (riu)

L'ENTREVISTA-ACTIVITAT

L'entrevista de la pàgina  http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html

Jo crec que té com a objectiu l'entrevista de Notícia,però tambe crec que hi ha una mica de personalitat/retrat ja que el tema central són els cadires i volen extrure-hi informació, però també la entrevistada explica moments de la seva vida, per això cre que és na barreja de les dues.
És una entrevista de caràcter personal i formal (o no estructurada).

L'interés per mi desperta en que l'entrevistador fa preguntes espontànies que li donen més gracia a la entrevista i pregunta detalls que poden fer l'entrevista menys pesada i divertida.

CAPÍTOL 5: POSANT SENY

-Era mitjanit, la nit era fosquissima i feia molt de fred. La plaça en la que es trobava la Carla era petita i fosca, tenia una font d'aigua enmig i dos o tres bancs aqui i allà mal il·luminats per fanals. I allà es trobava la Carla, sota un fanal que feia pampellugues. Duia un gros abric que li arribava fins al genolls, al cap duia un barret que li tapava el cap fins als ulls i un mocador que li tapava la marca. Acabaven de tocar les 12 campanades  però encara no es veia ni una ànima i ella començava a posar-se nerviosa: ¿Vindrà o em deixara plantada?
De cop, enmig del silenci es van sentir uns passos, cada cop estaven més aprop , però ningú es veia apropar-se. Va mirar d'on provenia el soroll... venia d'un carrer obscur i estret de la vora. De cop una figura va apareixer i va anar directe en direcció de la Carla. Es tractava d'un home vell , amb barba de feia uns quants dies, mitg negre i mitg canosa, amb uns ulls blaus que expressaven serenitat i saviesa.

Vestia una gabardina marró que li cobria gairabé tot el cos i un barret estil cowboy. Va preguntar si ella era la Carla i ella va respondre:
-Si, hem de parlar sobre això: - I es va destapar el mocador, destapant la marca.. En Wayne no va semblar gaie sorprés i va repondre:
-Si, això està clar que és cosa d'en Lilineth-Mei!
-Que? Qui es aquest?
-Es un vell esperit que es manifesta un cop cada 20 anys a les persones que vivien en la que ara es, casa teva.
-I perqué vas haver d'encolomar-me la casa amb la respectiva maldició? - Va cridar furiosa la Carla.
-Perquè un ésser humà no podría aguantar dos cops aquesta maledicció en el seu cos, y jo ja la vaig patir fa 20 anys, i quan te la vaig vendre estaven a punt de cumplir-ne uns altres 20, per aixó la vaig vendre a qualsevol de pressa i corrents i vaig allunyarme'n. Em sap greu de no avisar-te...
 -Però tu estas boig!!Tu saps el que..SSHHHHHH- La va tallar en Wayne.
-Ara ja es tard per queixar-se, hem d'actuar!Anem ara mateix a desfer la maledicció abans de que sigui massa tard!!
I els dos s'en van anar depresa cap a la vella casa de la Carla.

ENTREVISTA: ACTIVITAT 1

-Com es troba sr. Chuck Norris?
-Per trencar una mica el gel...: Quen en pensa de totes les "bromes" seves com per exemple: Les persones necesiten oxigen per viure, l'oxigen necesita a Chuck Norris.
-Creu que pot ser negatiu o positiu per la seva imatge?
-Com se li va ocorrer la idea de fer una nova art marcial, de crearla desde 0?
-Ha tingut alguns períodes de actor. Com va començat tot?
-Una pregunta que sempre li he vulgut fer: en el combat contra Bruce Lee era tot un muntatge o hi havia una mica de competencia a veure qui era més fort?
-Creu que podrà fer alguna serie o pelicula nova en els propers anys?
-Als seus 70 anys es conserva molt bé. Quin es el seu secret?
-Té algun fill?
-En el futur en pensa tindre o adoptar algun?
-Hem podria dir si ultimament s'ha sentit observat, una pagina de internet diu que el volen assessinar.
-Normlament aquestes coses, al ser famós, el tenen acostumat o encara es preocupa?
-Que estarà fent d'aqui a 10 minuts?
-I d'aqui 10 anys?
-Voldria fer algun dia una altra entrevista amb mi?

CAPÍTOL 4

De cop una idea va il·luminar la cara de la Carla: A les pàgines blanques no havien de buscar Wayne Halfdead, sinó Halfdead Wayne.
Ho va probar i...EUREKA! Allí estava: Halfdead Wayne. Número de teléfon: 666919666.
Van fer el cor fort i van marcar el número poco a poc: 6..6..6..9..1..9..6..6..6. Marcació: piiiip...piiiiiiip.piiii...DIGUI?- Va sonar una veu greu a l'altre costat de la línia.
-Bon dia, és vosté en Wayne?
-SI, QUE VOL?
-No fa falta que cridi senyor, el sento perfectament! Sóc la Carla, la que li va comprar la casa del
C/ Solanisol, s'en recorda?
-SI, QUE VO...ay perdó per cridar..que vols?
-Ens hem de veure quant més aviat millor
-Quedem a mitjanit a la plaça de St Ferriu, al costat del metro.
-Molt bé, allí esta..piiii...piiii.piii- Ja havía penjat...

CAPÍTOL 3: NOVES DIFICULTATS.

No sabíen com ho farien, però ho havíen de fer i van decidir anar al día seguent a veure la veïna de la Carla, una dona d'uns 75 anys que vivía sola desde sempre i preguntar-li directament si sabía on viva o si almenys, s'enrecordava del nom del'antic propietari.

Eren les 5 de la tarda i feia molta xafogor. Van picar a la porta i al cap de poc va sortir un velleta arugada amb els cabells molt blancs i unes ulleres d'aquelles de llegir.
La Carla i la Tània li van demanar si sabia alguna cosa de l'antic propietari de la casa del costat.
La velleta les va convidar a entrar per parlar i prendre un café o alguna cosa. Les noies van acceptar encantades.
La casa estava amoblada  amb un extrany estil  i feia olor a nactalina.
Li van dir directament si sabia qui era i on es podria trobar el antic propietari i ella va respondre amb una mica de nerviosisme:
-L'antic propietari es diu Wayne Halfdead i nosé on el podeu trobar, però si em permeteu un consell no el busqueu, o podeu acabar malament...
-Com que malament? Que vols dir?- Però no va dir res més i amablement ens va fer fora a empentetes.

Bé, almenys teníam el nom, va pensar la Carla, podem buscar a les págines blanques i a vejam si el trobem...
Al arribar a casa de la Tània van agafar les pàgines blanques i van buscar : Wayne Halfdead.
No van trobar res: no existia.
De cop la marca de la cara de la Carla va començar a brillar més i més i de cop es va anar com apagant i es va quedar d'un color blau lilós: no tenía bona pinta, havien de trobar com més aviat millor a en Wayne.

EL REPORTATGE

Es del tipus objectiu perquè el reportatge explica desde el punt de vista real, el reporter no expresa el seu punt de vista, només explica que estàn en perill d'extinció, el perquè i que hi ha una zona on estàn protegides gracies a la PEIN.
Això no es reportatge d'investigació, el repoter no diu res de res de la seva opinió, només presenta els fets tal com són.

ELABORACIÓ D'UN REPORTATGE:

Remi Gaillard: El gran i inimitable, un dels personatges més seguits de la xarxa arreu del món gracies a la seva originalitat, el seu humor peculiar i la manera de fer les coses...

Jo el vaig descobrir de casualitat, mirant videos de futból i vaig veure aquest títol al youtube:
REMI GAILLARD FOOT 2008   i com m'avorria el vaig mirar. Vaig mirar les suggerencies i vaig veure un munt de videos seus, em vaig fixar en que la majoria de videos tenien més de 3 millons de vistes.

Fa bogeries, com fer veure que es un Pac-Man per el supermercat, disfraçar-se de rat-penat en mig de la nit per espantar la gent, anaral zoo disfreçat de tarzan amb tots els amics disfreçats d'animal o fer de Rocky Balboa per la ciutat..
Te videos amb uns 40 millons de visites com el de Mario Kart, on imita aquest personatge per la ciutat...
Imaginat que gairabé el 100% de la població española hagues vist el mateix video...Es molt, eh?

Te una página web que es diu http://www.nimportequi.com on te tot el material penjat...

Remi Gaillard ha sigut detingut molts cops per la policía però sempre s'ha sortit amb la seva, esta una mica boig, però fa divertir-se a millions de personas i això sempre va bé.

ANÀLISI D'UNA PORTADA DE DIARI

Nom de la publicació: Diario de Sevilla.

Adreça URL:
http://www.newseum.org/todaysfrontpages/hr.asp?fpVname=SPA_DS&ref_pge=lst

País de publicació: España, Sevilla.


La capçalera o “manxeta”: Diario de Sevilla. Fons blanc, lletres negres.

Què evoca el nom del diari?

Que es de Sevilla.

Data del diari:

14/10/10

Any de la primera publicació:

1998

Zona de difusió:
Sevilla.


Els titulars:

Quins són els titulars?
-El Rei, molesto por los abucheos. (Nacional) 1/3 de la Portada
-La subvención de los colegios concertados solo cubre el 70% del gasto. (Educacion)
1/4 de la portada
-El gobierno chileno confia en sacar a los mineros en un plazo de 48 horas. (Internacional) 1/6 de la portada
-España agarra la llave para la Eurocopa (2-3) (Deportes) 1/6 de la portada
-Wall St. Regala a sus banqueros 104 millones de €. (Economia) 1/6 de la portada

Hi ha titulars a tota pàgina?

No, hi ha 2 anuncis.

Hi ha notícies que s’inicien a la portada i continuen a l’interior? De quina/es seccions?
Si, tots.
Economia,Educación, Naciona, Internacional i Deportes.

El sumari:

En la portada, hi ha el sumari?

No.

Les fotos:

Quantes n’hi ha?

Dues.

Quina mida ocupen dins de la portada?

Entre les dues 1/5 de la portada

A quins temes fan referència?
Al Rei i al gol de David Villa.

Descriu les imatges i explica què evoquen:

El descontent del Rei per els "abucheos" i la alegria de Villa després de marcar el gol.

Què descriu el peu de la/les fotos?

Don Juan Carlos conversa con el presidente Zapatero ayer en Madrid.

Capítol 2: La fugida

Va picar a casa de la Tània una, dues, tres vegades...però res: no hi era.
Amb el seu petit movil va pitjar la tecla de marcació ràpida i va trucar... Va sonar una, dos, tres vegades i quan ja es donàva per vençuda va sentir una veueta a l'altre costat de la línia que deia:

-Ola? Ets tu Carla?- Contenta la Carla va respondre:

-Si tia, sóc jo! On t'has ficat?

-Dons avui es dissabte, estic comprant al mercat, perqué?

-Necessito quedarme uns dies a casa teva siusplau, tu em deus molts favors, eh?

-Mmmmm, no m'ho recordis...Està bé, pots quedarte fins quan vulguis pero ajudem a pagar el menjar i tot això, eh?

-Clar que si Tània, t'espero al portal de casa teva.- i va penjar.

La Tània no va trigar gaire en arribar, era alta i molt rossa, tenia els ulls molt pintats de negre i vestia uns shorts blaus i una samarreta blanca, era molt maca..
Les dues noies van pujar al tercer pis, era la casa de la Tània i un cop alli, estirades al sofà la Carla li va explicar tota la història a la Tània.
La Tània es va quedar mol sorpresa, primer es pensava que s'ho estava inventant però la Carla es va treure el vendatge que duia per tapar el símbol i devant de les proves va tindre que creure la seva amiga.

Entre les dues van decidir anar a veure l'antic propietari però... com el trobarien?

ANÀLISI D'UNA FOTO DE PREMSA

                                                     18 juin 1999. Prizen Yougoslavie



-On s’ha situat el fotògraf?
- Està situat a prop del protagonista 
 
-Qué aconsegueix amb la seva situació?
-Enfocar directament el protagonista, en un primer plànol per plasmar la imatge exacte que vol mostrar.

- Si en comptes de prop/lluny estigués situat al contrari què canviaria en la interpretació?
-Si, perqué potser es veuria un paisatge diferent, no es el mateix que hi hagui un cartell al damunt del noi que possi: festa de disfreces o un paisatge mes ampli d'una ciutat en ruines destruida per la guerra.



-És una fotografia en color o blanc i negre?

-Evidentment, no.

-Quins colors dominen, càlids o freds?

- Freds. (Blau verd, gris...)

-Hi ha molt de contrast en els colors o són suaus?

-Són més aviat suaus..

-Quin tipus de pla ha triat?

-Primer pla. per resaltar que es un nen armat i amb uniforme que està a la guerra.

-Com és la composició?
-Jo, quan miro em fixo directament en la cara, en la expresió del noi...

-Quin tipus d’il·luminació ha fet servir?

-Es llum natural, d'un dia gris.

-Quina sensació fa?
-A mi em fa la sensació d'un ambient pesat i carregat, seriós i de tensió.

-Quines sensacions tens en veure la imatge?
-El noi em fa pena, té una cara molt madura per la seva edat, segurament no ha tingut temps de viure la seva infancia. Està seriós, penso que no m'agradaria estar en lloc seu, arriesgant la meva vida per una causa que potser no he escollit i que pot decidir la resta dels meus dies.

-Hi ha algun element que et cridi especialment l’atenció?

-Clarament, la mirada, l'uniforme i la metralleta que duu a sobre aquest noi de no més de 15 anys.

-I quina intenció creus que té el fotògraf en recollir-ho, informar sobre allò o ens vol trametre algun altre significat?

-Vol denunciar la utilització il·legal de menors d'edat en conflictes bél·lics, i l'efecte que provoca en ells.

Vol informar sobre allò.

-Canvia el significat de la imatge el titular que l’acompanya?

-No, només dona més informació.

 

- Busca un títol a la imatge diferent al proposat.

-Lost childhood.

 

Redacció d'una norticia.

Hi han 15 regles que tens que segur sense exepció:

Es resumeixen en: la notícia ha de ser creible, tindre una bona font d'informació, redactar bé la notícia, per ordre, assenyalant els fets importants amb frases simples (adequades per el lector...)

La notícia ha de ser vistosa a la primera, que la gent no s'aborreixi només començar a llegir!

Has de fer que tingui un "ganxo", com per exemple un titular vistós, que la gent li entrin ganes de llegirlo només amb la capçalera,

S'han de fer SEMPRE les "5W":

-WHO?     Qui? 
-WHEN?   Quan?
-WHAT?   Què?
-WHERE?  Quan?
-WHY?     Per què?

O'RLY?

Abreviatura de: o'really?

Que en anglés significa: De veritat?

I un mussol amb cara de sorprés... :D

CAPÍTOL 1: EL DESPERTAR

Eren les cinc de la matinada, de cop es va despertar cridant. Era un malsón, però curiosament no sabia quin, no s'enrecordava de res, només que ho havia passat malament mentres durava..
Al encendre el llum i apropar-se al mirall va ensopegar amb un osset de peluix., era petitó; de color marró fluix i semblava dels tipics que tenen els nens petits, només hi havia un problema: no l'havia vist mai i quan es va anar a dormir no estava alli.

Es va quedar una mica sorpresa però no va fer massa cas. Al arribar al mirall es va adonar de que estava pàl.lida i tota despeninada. Però el més extrany de tot era que tenía una marca de color vermell pintada a la galta, i tindría més o menys una 5cm d'altura. El símbol era rodó i tenía unas ratlles que sortien del centre de la circumferencia cap a fora.
La noia es va quedar glaçada, aquell símbol era el mateix que hi havía en el soterrani de la casa i que mai li havia fet cas. Ja li havia dit l'antic propietari de la casa que passaven coses extrañes, però era un vell i com semblava boig no li havia fet massa cas...

Va anar al soterrani i el símbol estava allí, pintat en una pared, però no estava vermell com sempre, sinó d'un color més brillant, com florescent...

Quan es va apropar per mirar-ho va notar una clararor...Era la marca de la seva galta i cada cop que feia un pas cap a la paret pintada, els dos símbols brillaben cada cop més.
Es va espantrar i va decidir marxar, de moment, d'aquella maleïda casa.

5W

BBVA ha llegado a un acuerdo con la Asociación Nacional de Baloncesto norteamericana (NBA, en inglés), así como la liga femenina (WNBA), para convertirse en el patrocinador oficial de ambos torneos durante cuatro años. El acuerdo ronda los 75 millones de euros (100 millones de dólares) e incluye a EE UU, España y Puerto Rico.

Who? BBVA.


When? Avui dia 13/9/2010.


What? Contracte millonari per que BBVA sigui la patrocinadora oficial de la NBA i la WNBA durant 4 anys.


Where? En EEUU.


Why? Per patrocinar-se i augmentar el número de clients.


http://www.elpais.com/articulo/economia/BBVA/sera/patrocinador/oficial/NBA/elpepueco/20100913elpepueco_6/Tes

Presentació:

Aquest blogg em servirà per intentar aprovar una assignatura i aniré passant de tant en tant a postejar treballs i el que em manen ...

Seguint amb la presentació: El meu nom és R*** T********  (els que m'interessa que ho sapiguen ja saben com em dic)

Treballo (o estudïo) en l'institut de l'Ies L'alzina situat en plé congrés, a la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya, que es troba al nord-est d'España tocant amb els pirineus... España es un país d'Europa que es troba al planeta terra (si, ja se que sabeu que esta al sistema solar..!!)